Tipus de xarxes informàtiques

Una xarxa informàtica és un conjunt de dispositius interconnectats entre si a través d'un mitjà, la finalitat del qual és intercanviar informació i compartir recursos i serveis.

Els dispositius connectats a una xarxa informàtica poden classificar-se en dos tipus:

• Els que gestionen l'accés i les comunicacions en una xarxa, són els dispositius de xarxa: mòdem, router, switch, access point, bridge, etc.
• Els que es connecten per a utilitzar-la, són els dispositius d'usuari final: ordinador, notebook, tablet, mòbil, impressora, televisor intel·ligent, qualsevol aparell de domòtica, consola de videojocs, etc.

Existeixen multitud de tipus de xarxes atenent a diversos criteris. Alguns d'aquests són:

• Segons el seu abast, lògicament, com més gran sigui l'espai que volem abastar, més difícil i costosa pot resultar la instal·lació de cables. Són les següents:

1. De àrea amplia (WAN),xarxa d'ordinadors que s'estén en una gran franja de territori, ja sigui a través d'una ciutat, un país o, fins i tot, a nivell mundial.
2. De àrea personal (PAN),xarxa d'ordinadors per a la comunicació entre diferents dispositius (ordinadors, telèfons mòbils, dispositius d'àudio, impressores) propers al punt d'accés.
3. De àrea local (LAN),xarxa d'ordinadors que abasta una àrea reduïda a una casa, un departament o un edifici.
4. De àrea metropolitana (MAN), xarxa d'alta velocitat, dóna cobertura en una àrea extensa, proporcionant capacitat d'integració de múltiples serveis mitjançant la transmissió de dades, veu i vídeo , sobre mitjans de transmissió tals com fibra òptica i parell trenat

• Segons el seu nivell d'àcces o privadesa. Són les següents:
• 
  

1.  Xarxa pública. És d'accés públic i permet als seus usuaris comunicar-se i compartir informació. Internet és una xarxa pública que connecta diferents subxarxes a tot el món.
2. Xarxa privada. És una xarxa que només permet l'accés als equips que el formen, de manera que no són accessibles des de l'exterior. Quan s'utilitza els serveis d'Internet es diu intranet.
3. VPN (Xarxa privada virtual). És una xarxa privada que connecta diverses intranets, utilitzant com a mitjà de comunicació internet.

• Segons la seua relació funcional. Són les següents:

1. Client-Servidor: és aquella xarxa de comunicacions en què tots els clients estan connectats a un servidor
2. Igual-a-Igual (p2p): Una xarxa peer-to-peer, és una xarxa d'ordinadors en què tots o algunes propietats funcionen sense clients ni servidors fixos, sinó que són sèrie de nodes amb un comportament igual entre si.

• Segons la seua topología. Són les següents:

1. En malla: tots els nodes estan interconnectats entre si. D'aquesta manera, les dades poden transmetre per múltiples vies, de manera que el risc de trencament d'un dels cables no amenaça el funcionament de la xarxa. Tampoc requereix d'un hub o node central i s'evita el risc d'interrupcions i interferències.
2. Anell: és aquella on un equip està connectat a un altre, i aquest al següent, en forma de cercle o anell, fins a tornar a connectar-se amb el primer.
3. Estrela: la topologia en estrella és on els nodes estan connectats a un "hub". Parlem d'un dispositiu que rep els senyals de dades de tots els equips i les transmet a través dels diferents ports.
4. Estrela estesa: molt semblant a l'anterior, però en aquest cas algunes de les computadores es converteixen en el node principal o transmissor de dades d'altres computadores que en depenen.
5. Xarxa en arbre: molt semblant a l'anterior, però en AQUEST ques d'algunes de les computadors és converteixen en el node principal o Transmissor de dades d'Altres computadors que en depenen.

Desenvolupament sostenible d'equips informàtics

L'obsolescència programada o obsolescència planificada  és la planificació de la fi de la vida útil d'un producte o servei de manera que aquest es torni obsolet o inservible al cap d'un període calculat per endavant pel fabricant o empresa de serveis, durant la fase de disseny del producte o servei. L'obsolescència programada s'utilitza en productes molt variats i, per a la indústria, estimula positivament la demanda en animar els consumidors a comprar de forma artificialment accelerada nous productes.

Per exemple: 

• Tots sabem que una sèrie de nous cartutxos d'injecció de tinta pot costar més que la pròpia impressora, de manera que reduïm al mínim les impressions. No obstant això, és molt difícil evitar el malbaratament, ja que molts cartutxos de tinta vénen amb xips intel·ligents que desactiven la impressió quan un dels colors arriba a un cert nivell.

• Encara tens en funcionament teu vell i pesat Nokia? Potser el nou model no duri tant, i no perquè no sigui bo, sinó perquè moltes de les aplicacions que fas servir ja no correran si no actualitzes el sistema operatiu; o potser perquè el seu bateria duri cada vegada menys o alguna de les seves parts es trenqui en colpejar i no hi hagi manera de canviar-la. Molts dispositius com notebooks, reproductors de MP3 i tauletes programen la seva obsolescència a través de les bateries.

• En alguns museus encara es poden veure encesos els primers focus de Thomas Edison, després de més de 100 anys. No obstant això, les bombetes que utilitzem avui en dia solen durar, com a molt, un o dos anys. Per què? Si un producte dura anys, el negoci no seria rendible ja que la gent no seguiria comprant bombetes. Així que van decidir fabricar llums amb un filament que al cap de cert temps, es trenqués.

• El cotxe model T de Ford va ser un èxit per a la indústria automobilística americana, però tenia un problema que en els anys vint era encara incongruent: estava concebut per durar. Aquest va ser el seu fracàs. General Motors, la seva competència, va deixar de banda l'enginyeria i va apostar pel disseny. Va donar retocs cosmètics als seus cotxes, el que li va permetre que els clients canviessin de model molt sovint. A qui li importava que el motor funcionés deu anys, si en poc temps canviaria el cotxe per un altre de diferent color o amb algun acord superficial?

• En general, la política de les empreses de videojocs es manté ferm en la idea de no deixar-nos gaudir dels jocs vells en les consoles noves. Quan el Super Nintendo va sortir a principis de 1990, va convertir a la Nintendo Entertainment System en un aparell obsolet. L'enorme biblioteca de la consola de 8 bits no es podia utilitzar en la nova. Aquesta manca de compatibilitat impulsa la venda dels nous dispositius i de cada un dels seus jocs.

• Igual que el cas anterior, molts programes són incompatibles amb els arxius o les versions anteriors. Actualitzacions que ofereixen millores i, sobretot, una major seguretat, sempre són benvingudes a la comunitat d'usuaris. No obstant això, una nova versió d'un sistema operatiu, implica moltíssims canvis, ja que ens obliga a utilitzar les actualitzacions més recents de molts dels programes que fem servir en ell.(software)

Escombraries electrònica i les seves conseqüències en el medi ambient. L'allau d'innovacions tecnològiques que sorgeix dia a dia genera una igual producció de residus, resultants del constant recanvi d'equips i insumos electrònics a una velocitat cada vegada més gran.

Aquesta realitat per si mateixa és alarmant, però l'agreuja el fet que molts dels components utilitzats en la fabricació de productes electrònics són altament tòxics: substàncies que degraden el medi ambient i en alguns casos són perilloses per a la salut dels éssers vius, inclòs l'home

Cóm evitar-ho?

Jo, per exemple, quan s'em trenca un teléfon el porte al punt net.

Mapa conceptual unitat 2

Sistemes operatius

El sistema operatiu és el conjunt dels diferents programes que controlen el funcionament d'un ordinador. Les seves funcions, entre d'altres, consisteixen a gestionar les transferències d'informació internes, procurar la comunicació de l'ordinador amb els operadors, controlar l'execució dels programes amb la detecció dels errors, encadenar automàticament les feines, optimitzar els recursos , carregar i descarregar automàticament els programes en funció de l'espai de memòria i dels diferents perifèrics.

Les seues funcions principals són:

• Execució de programes

• Mode protegit i mode supervisor

• Gestió de la memòria

• Memòria virtual

• Multitasca

• Controladors

• Sistema de fitxers

• Seguretat

• Proporciona interfície

• Interrupcions

Alguns dels més coneguts són:

• Microsoft Windows, o simplement Windows, és una metafamília de sistemes operatius gràfics desenvolupats, comercialitzats i venuts per Microsoft. Es compon de diverses famílies de sistemes operatius, cadascun dels quals atenen a un cert sector de la indústria informàtica amb el SO associat típicament a l'arquitectura compatible amb IBM PC. Algunes de les seues característiques són: Que corri sobre múltiples arquitectures de maquinari i plataformes. Que sigui compatible amb aplicacions fetes en plataformes anteriors, és a dir que correguessin la majoria de les aplicacions existents fetes sobre versions anteriors a l'actual, ens referim en aquest cas particular a les de 16 bits de MS-DOS i Microsoft Windows 3.1. Reuneixi els requisits governamentals per POSIX (Portable Operating System Interface for Unix). Reuneixi els requisits de la indústria i del govern per a la seguretat del sistema operatiu. Sigui fàcilment adaptable al mercat global suportant codi Unicode. etc.

• GNU / Linux, també conegut com Garvín, és un sistema perfecte lliure tipus Unix; multiplataforma, multi-usuari i multi-tasca. El sistema és la combinació de diversos projectes, entre els quals destaquen GNU (encapçalat per Richard Stallman i la Free Software Foundation) i el nucli Linux (encapçalat per Linus Torvalds). El seu desenvolupament és un dels exemples més prominents de programari lliure: tot el seu codi font pot ser utilitzat, modificat i redistribuït lliurement per qualsevol, sota els termes de la GPL (Llicència pública general de GNU) i una altra sèrie de llicències lliures.

• Mac OS (de l'anglès Macintosh Operating System, en espanyol Sistema Operatiu de Macintosh) és el nom del sistema operatiu creat per Apple per la seva línia d'ordinadors Macintosh, també aplicat retroactivament a les versions anteriors a System 7.6, i que va aparèixer per primera vegada en System 7.5.1. És conegut per haver estat un dels primers sistemes dirigits al gran públic en comptar amb una interfície gràfica composta per la interacció del ratolí amb finestres, icones i menús.

• Un sistema operatiu mòbil o SO mòbil és un conjunt de programes de baix nivell que permet l'abstracció de les peculiaritats del maquinari específic del telèfon mòbil i proveeix serveis a les aplicacions mòbils, que s'executen sobre ell. Igual que els PC que utilitzen Windows, Linux o Mac OS, els dispositius mòbils tenen els seus sistemes operatius com Android, IOS, Windows Phone o BlackBerry US, entre d'altres. Els sistemes operatius mòbils són molt més simples i estan més orientats a la connectivitat sense fils, els formats multimèdia per a mòbils i les diferents maneres d'introduir informació en ells.

Ports i drivers

Els drivers són programes especials que permetin al sistema operatiu comunicar-se amb les parts de l'ordinador, que "conduir" Els missatges Fins sumi destinació.

Els ports de comunicació són aquells on es connecten els dispositius externs a l'ordinador (també anomenats perifèrics) i per on es rep i / o envia informació a l'ordinador des de l'exterior.

Dispositius perifèrics

Els dispositius perifèrics són aquells aparells o dispositius externs que es connecten a un ordinador i serveixen per emmagatzemar, introduir o obtenir informació, es a dir, aquells que l'usuari empra per a interactuar amb l'ordinador.

Perifèrics d'entrada: són tots aquells perifèrics que permeti introduir dades o informació en un ordinador perquè aquesta els processi. Per exemple: teclats, ratolí, gamepad, micròfon o càmeres digitals.

Perifèrics d'eixida: són dispositius electrònics capaços d'imprimir, mostrar o emetre senyals que siguin fàcilment interpretables per l'usuari. Per exemple: els monitors, impresores, impresores 3d, plaques de soroll o altaveus.

  


Perifèrics d'emmagatzematge: guarden les dades que fa servir la CPU una vegada que han estat eliminats de la memòria principal, perquè la memòria s'esborra cada vegada que s'apaga l'ordinador. Poden ser interns o portàtils, com un disc dur, o extraïbles, com un CD o DVD. Per exemple: targeta perforada,cinta perforada, cinta magnètica, disc magnètic o una memòria flash

Perifèric d'entrada / sortida: és un dispositiu que permet la comunicació (tant d'entrada com d'eixida)entre un sistema de processament d'informació, tal com l'ordinador i el món exterior, i possiblement un humà o un altre sistema de processament d'informació. Per exemple: pantalla tàctil, multitàctil, casc virtual, impressora multifunció o el router.